Repàs de la unitat

Hui l' alumnat copiarà en el quadern l' esquema de la unitat.

Els animals vertebrats tenen ossos i els invertebrats no.

Els animals són domèstics o salvatges.

Hi ha animals carnívors, herbívors i omnívors.

Formularem una bateria de preguntes per a repassar els continguts que s'han vist en la unitat: Què es un animal vertebrat? Quins animals invertebrats coneixes? Una mascota, és un animal domèstic o salvatge? Què mengen els animals herbívors?  

Escriurem un resum breu d' unitat perquè el copien en el quadern.

Aprenentatge cooperatiu.

El professor o la professora dividirà la classe en cinc grups i jugaran a "l'animal encadenat". Un membre del primer grup escriurà en la pissarra el nom d'un animal. A continuació, un alumne del grup següent escriurà el nom d'un animal que comence per l'última lletra del nom anterior. Perquè el nom siga acceptat, cada grup haurà d'indicar si es tracta d'un animal domèstics o salvatge.

Endevinalles

Cinc braços tinc,

sempre visc a la mar.

Però el meu nom al cel

també els pols trobar. (L'estrela)

Quin és l'animal

que quan ix a passejar

la casa se sol emportar? (El caragol).

Història sobre els gats

Llegirem la història següent sobre els gats i l' alumnat respondrà les preguntes:

Com és el gat siamés? Els gats, són animals domèstics? Quines classes de gats apareixen en el text? Com naixen els gats? On vivien els gats al començament de la història?

Fa molt de temps els gats vivien a les muntanyes nevades i als boscos. Un dia van notar que la Terra tremolava i es clevillava. Tots tenien por i els més ancians van pensar que havien de buscar un lloc segur per a viure.

Un grup de gats tranquils i pacícifs van decidir anar a un lloc molt llunyà anomenat Pèrsia. A mesura que caminaven, els seus ulls es feien més grans i redons; les seues orelles, més xicotetes, i el seu pèl, més llarg. Es van fer tan bonics que semblaven gatets de peluix.

Un altre grup de gates se' va anar cap a un lloc molt llunyà, Tailandia. Aquests eren gats molt esvelts, tots tenien el pèl del mateix color, però amb les potes, caes, orelles i cues més fosques. Allà els van anomenar "gats siamesos".

Un tercer grup es va dirigir cap als boscos de Noruega. Aquests gats eren molt bons caçadors,forts i grans, i el seu pèl era de colors, semblaven ratles com les dels linxs.

Així, se'n van anar a diferents llocs del món. Cada grup va començar a distingir-se per uns colors i per unes formes. Tots van voler viure amb les persones per a donar-los afecte i per a deixar-se cuidar per elles.

Otilia Hidalgo

Carnívors, herbívors i omnívors

Explicarem que no tots els animals mengem el mateix i que per això es classifiquen en diferents grups segons l'alimentació. Indicarem que els animals omnívors tenen l'organisme preparat per a menjar tant plantes com carn.

Els animals carnívors s'alimenten de carn.

Els animals herbívors s'alimenten de plantes.

Els animals omnívors mengen carn i plantes.

Activitats

1. Els alumnes copiaran en el quadern les definicions dels animals segons l'alimentació i posaran exemples.
2. Escriuren en la pissarra una llista amb noms d'animals i en una altra columna, aliments. L'alumnat les copiarà en el quadern i les relacionarà. Una vegada realitzada l'activitat, encerclaran amb roig els animals herbívors, amb verd, els carnívors, i amb blau, els omnívors.

        Vaca, gat, tigre, mussol, lleó, girafa, conill, sardina, herba, peix, fulles, carlota,carn.

  

      3. Enunciarem frases i contestaran si són vertaderes o falses:

         El gos menja carlotes.

         L' ós només menja mel.

         La gallina no menja carn.

         Les zebres mengen insectes.

         El llop menja animals.

         L' ovella menja herba.

      4. Demanarem que ratllen el nom que no correspon de cada llista.

        

          Dofí - tigre - girafa -  voltor - llop

          Conill - vaca - ovella - rabosa - elefant

          Ós - porc - esquirol - gallina.

Animals vertebrats i invertebrats

En la classe de hui explicarem que els animals vertebrats són tots els animals que tenen ossos a l'interior del seu cos, i columna vertebral, i que els invertebrats no en tenen.

Aprofitarem l'explicació per a contar que hi ha diferents classes de vertebrats: mamífers, peixos, aus, amfibis i rèptils. Els anomenarem i posarem exemples de cada grup.

Indicarem que els mamífers són els únics animals que naixen del ventre de la mare, mentre que els altres animals naixen d'ous, també els animals invertebrats.

Animals vertebrats: cavall, sardina, cocodril, cadernera, granota.

Animals invertebrats: papallona, caragol, escopinya, aranya, eruga, abellot, escarabat.

Activitats

1. Escriurem en la pissarra les paraules segúents perquè indiquen si tenen relació amb els invertebrats, amb els vertebrats o amb ambdós: antenes, ou, ossos, espines, aletes, potes.
2. Mostrarem imatges de diferents invertebrats i els anomenarem: grill, cigala, llagostí, tàvec, polp, clòtxina, libèl·lula, poll, tisoreta, escarabat. L' alumnat haurà de dir si els coneixen.

Les TIC en l'àmbit educatiu

L´escola ha de contribuir a formar persones de manera integral ; això inclou el fet que l'alumnat estiga capacitat per a comprendre la informació i, per tant, condiciona el docent a tindre en compte que l´alumnat actual aprén de manera diferent al de fa vint anys. Som conscients que els nostres alumnes poden generar els seus propis entorns d´aprenentatge, ja que el docent no té tota la informació.

Aquests són alguns dels motius pels quals s´han d´utilitzar les TIC a l´aula:

• Perquè potencien un doble tipus d´aprenentatge; d´una banda més individualitzat, atenent la diversitat, i, d'una altra, també un aprenentatge col.lectiu i col.laboratiu.
• Perquè transformen la metodologia del docent, que deixaria de ser un mer transmissor de continguts per passar a ser un acompanyat i formador de l´alumnat durant l'aprenentatge.
• Perquè transformen la dinàmica d´aula que es genera treballant amb les eines TIC: la interactivitat, un element diferenciador amb la antiga escola, possibilita una motivació més gran de l'alumnat durant l'aprenentatge.

La nova funció que té el professorat es ajudar l´estudiant a adquirir els recursos necessaris per a saber buscar i trobar la informació que necessita, per a integrar-la en el coneixement que ja té adquirit i convertir-la així en saber personal.

Com en posa en pràctica l'aprenentatge cooperatiu a l'aula?

Una bona manera de dur-lo a terme és començar per una estructura simple dáprenentatge cooperatiu, preparar els equips de treball i aplicar-la en una sessió de classe.

Posteriorment , caldria observar i avaluar el seu resultat per a tornar a practicar-la, millorant els aspectes que siga necessari. D´aquesta manera incorporem una a una les estructures de treball cooperatiu a la pràctica habitual de l´aula, de forma gradual i seqüenciada.

A continuació, es detallen els passos concrets que cal donar i els aspectes fonamentals que cal treballar per a dur a terme amb èxit la pràctica de l´aprenentatge cooperatiu a l´aula.

1. Reforçar la cohesió del grup i el clima positiu de l´aula a través de dinàmiques de grup, jocs cooperatius o activitats.

2. Formar equips de treball cooperatiu. Per a les primeres experiències d´aprenentatge cooperatiu a l´aula, s´organitzaran parelles heterogènies i equips esporàdics de quatre alumnes a fi d´observar com treballen junts. Al final del primer trimestre, es formaran equips de quatre, anomenats equips base, que treballaran de forma estable durant almenys un mes. Durant el segon trimestre es faran canvis en els equips si ho considerem oportú perquè, en el tercer, els equips base puguen treballar de forma estable. Una de les claus de l'aprenentatge cooperatiu és que els equips base siguen heterogenis.

3. Aprendre a cooperar i a treballar en equip a través de la pràctica i l´entrenament d'habilitats socials, la resolució de conflictes i les habilitats de caràcter organitzatiu de l'equip.

Estratègies metodològiques.

En el desenvolupament de les tasques s’usenervir diverses estratègies metodològiques:

• Les activitats que es proposen en aquesta unitat permeten que el professorat observe com l’alumnat encercla, unix, pinta, subratlla, a fi de saber el nivell en el qual es troben i el seu grau d’habilitat per a executar-les. Segons les necessitats de l’alumnat, insistirem més en el reforç o en el que aprenen de nou.
• La làmina motivadora ens ajudaran a comprovar els coneixements previs de l’alumnat i partir d’aquests.
• Exposició del professorat. Les explicacions dels continguts de la unitat hauran d’anar acompanyades d’exemples pròxims a l’alumnat o reforçades amb material manipulatiu.
• Treball reflexiu individual en el desenvolupament de les activitats individuals.
• Treball en grup cooperatiu: formaran grups de 3 o 4 i utilitzaran les estructures de  treball cooperatiu per a treballar els principis de definició d’objectiu grupal, interdependència positiva i interacció cara a cara.
• Posada en comú en gran grup, després del treball individual o grupal.
• Adquisició d’hàbits: A causa de l’edat, els xiquets i les xiquetes no tenen suficient autonomia ni tenen assimilats els hàbits d’higiene; per això, el professorat ha d’actuar com a orientador.